Les dones vilafamesines de l’antigor

És l’hora de preservar la memòria d’aquelles dones que ens van precedir al nostre poble. Per la qual cosa, en aquest escrit vull posar per una estona la vista enrere, per homenatjar i recordar a aquelles dones, que en temps passats en els documents oficials se’ls posava sempre com a professió «sus labores» o «la ocupación propia de su sexo».

Carmen Valls Camargo, dempeus la primera de l’esquerra. Va nàixer el 1892 i encara que al cens posara sus labores, a més de sa casa, treballava també a la botiga de queviures del seu marit Juan Verdoy Marzá, el bolanxero.

Abans el destí de la dona era casar-se per tenir cura de la casa, del marit, dels fills i dels seus majors. A més d’anar al camp per fer feines agrícoles, bàsicament en la recol·lecció, perquè el fet de plegar olives en aquell temps era més aviat un treball de dones i encara que es considerava que la dona tenia el dret de rebre instrucció, com a mínim l’ensenyament primari: llegir, escriure i el càlcul bàsic; moltes en edat molt primerenca s’havien de posar a treballar per ajudar a les seues famílies. Sense cap qualificació professional moltes xiques i xiquetes baixaven a Castelló per fer treballs en el sector terciari com a criades, costureres, bugaderes, planxadores, passejadores… Aleshores com es deia abans, es posaven a treballar «en amo».

Totes aquelles xiques i xiquetes van ser les nostres mares, les nostres àvies o les nostres besàvies. Dones anònimes que volem recordar ara i que encara que treballaren de sol a sol, mai van ser reconegudes. Poques eren les dones que en el cens se les reconeixia amb una professió que no fos «sus labores». Nomenar ací a totes i cada una d’aquelles xiquetes, xiques o dones seria molt llarg i costós —en aquest espai no hi hauria prou pàgines—, però sí que nomenarem a unes poques privilegiades, que en una societat d’homes, van tindre un ofici o professió reconeguda; encara que generalment fora una activitat que desenvoluparen les dones. Aquestes van ser alguna botiguera o comerciant, criades, les mestres d’escola, la comare i excepcionalment una farmacèutica.

 

Antonia Trilles Llansola, de quaranta-nou anys al cens de 1925 i domiciliada al carrer Collado (Mestre Bernat), núm. 3, comerciant.

Magdalena Beltrán Adell, de vint-i-nou anys al cens de 1925 i domiciliada al carrer la Font, núm. 19, mestra.

Amparo Grijalbo Guía, de quaranta-vuit anys al cens de 1925 i domiciliada al carrer la Font, núm. 7, comerciant.

Micaela Renau Pau, de cinquanta-sis anys al cens de 1925 i domiciliada al carrer la Font, núm. 14, comerciant.

Dolores Trilles Martí, de vint-i-cinc anys al cens de 1928 i domiciliada al carrer la Font, núm. 13, mestra.

Pilar Beltrán Adell, de trenta anys al cens de 1932 i domiciliada al carrer Alcalá Zamora (carrer la Font), núm. 19, mestra.

Victoria Pallarés Sorribes, de cinquanta-dos anys al cens de 1932 i domiciliada al carrer Libertad (Mestre Bernat), núm. 13, criada.

Pilar Llopis Porcar, de vint-i-tres anys al cens de 1932 i domiciliada al carrer Alcalá Zamora (carrer la Font), núm. 14, farmacèutica.

María Marzá Benet, de trenta-cinc anys al cens de 1932 i domiciliada al carrer República (carrer Nou), núm. 7, criada.

Concepción Teresa Nebot Peris, de trenta-set anys al cens de 1934 i domiciliada a la plaça Constitució (plaça de l’Ajuntament), núm. 4, comare.

María Natividad Marín Palop, de trenta-set anys al cens de 1934 i domiciliada al Caragol, núm.10, mestra.