En la penombra del taller, on la llum es filtra entre les escletxes d’una porta vella de fusta, l’ofici de llander floreix com un art antic, oblidat hui en dia per la majoria. Amb mans calloses i la mirada atenta, el llander, mestre de la làmina, es converteix en un alquimista del metall, transformant el fred acer en objectes d’utilitat i bellesa.
El llander treballava principalment amb làmines de llanda,1 un material que, gràcies al seu aliatge amb estany, adquireix una resistència única i una mal·leabilitat envejable. També pot recórrer al coure, que brilla com l’or en la llum del taller, i al zinc, amb el seu suau color platejat. Cada material posseeix el seu caràcter, la seua història, i el llander, com narrador, s’esforça per explicar-la a través de cada peça.

Continua llegint “L’Últim llander”Paco Esteve Pla, fent una recreació històrica del «llander d’Ibi» amb algunes de les peces que feien. Al seu poble, Ibi, els llanders es van reinventar i van passar a ser jogueters. Els primers joguets de llanda, es feien allí.


